El balanç de la campanya de la fruita 2022 està sent molt negatiu per als productors de les nostres comarques de ponent.
Si bé en els lineals la fruita s’ha venut bé i ha aconseguit un preu superior al de la passada campanya, un cop més, els productors no l’han notat davant el considerable augment dels costos de producció: equiparació salaris al SMI, augment del gasoil i de l’energia, de les matèries primes (cartrons, plàstics,…), l’augment del transport… a la que hem d’afegir les afectacions continues i cada cop més importants de les plagues de conills i senglars.
Però si per algun fet es recordarà aquesta campanya 2022, serà per la meteorologia. Avui en dia ningú pot negar que estem immersos en un canvi climàtic irreversible, el que la majoria no podia pensar es que tindria unes conseqüències tant immediates i continuades. D’això en poden donar fer els nostres pagesos i pageses, que van patir una gran gelada durant la primera setmana d’abril, en plena floració. Però que també han hagut de lluitar contra unes quantes onades de calor, restriccions d’aigua per la sequera i les fins a nou pedregades d’aquest estiu.
Tot això ha comportat davallades del 70% en préssecs i nectarines i de fins al 50% en poma i pera. Un minvament productiu al que cal sumar els menors rendiments a causa dels problemes de qualitat de la fruita per aquestes adversitats climatològiques.
Des del Departament d’Acció Climàtica s’han anunciat ajudes al sector, que seran molt bones i benvingudes, però que de moment no estan arriant.
Un any per oblidar. També per l’economia dels nostres pobles i comarques, ja que la contractació de personal per treballar a la campanya hagi caigut a més de la meitat respecte d’altres anys i també a afectat notablement a centrals i magatzems agrícoles, i empreses que viuen directament o indirectament del sector de l’agricultura.
De fet, es considera la pitjor campanya agrària en dècades, amb la incertesa afegida de com s’afrontarà la de l’any que ve. Però el cicle agrari no para. Cal començar a treballar per la propera campanya, i com sempre amb moltes incerteses, perquè la majoria no han tancat ni liquidat els preus de la campanya anterior.
I si una cosa han aprés els nostres pagesos és que cal actualitzar-se, cal renovar-se per poder continuar sent competitius. Com? Arrancant aquelles plantacions ineficients: aquelles finques menys productives o que donen un fruit que ha quedat desfasat, per un mercat cada cop més exigent. D’això se’n diu renovació varietal. I el que el pagès sap es que aquesta arrencada l’hi suposarà una despesa econòmica important: començant pel pagaments de “royalties”, molts cops prohibitius i acabant per les despeses de la pròpia plantació amb maquinària.
El que no es podia imaginar el pagès és que, en aquesta primera actuació després d’una campanya per oblidar, es trobaria una nova prohibició: la crema dels arbres arrancats.
Aquesta prohibició de cremar les restes vegetals és un sobrecost sobrevingut i inacceptable per les economies familiars dels nostres pagesos i pageses. Si bé és habitual que part de la poda es tritura per a fer compost, tal com estableix la nova legislació, aquest procediment no se sol emprar en el cas de grans volums de restes vegetals, com ara l’arrencada o substitució d’arbres. Així doncs, el tractament biològic en grans volums pot representar un increment d’e costos d’entre 1.000 i 1.500 euros per hectàrea.
Considerant tot l’anterior, es proposa al Ple de la Diputació de Lleida l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- Demanar al govern espanyol la modificació i adequació normativa per fer possible que la pagesia pugui continuar efectuant les cremes segures de les restes vegetals als propis camps de conreu.
SEGON.- Demanar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que estudiï la llei, busqui excepcions i faci una interpretació de la Llei, per donar solució al sector agrari.
TERCER.- Donar trasllat dels presents acords al Govern Español, al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, als grups polítics del Parlament de Catalunya i als Consells Comarcals.
