Manifest
Manifest fundacional per a la construcció d'un nou espai polític en defensa de les comarques de Lleida.
Manifest fundacional per a la construcció d’un nou espai polític en defensa de les comarques de Lleida.
La situació del nostre país requereix d’un nou estatus territorial, econòmic, social i territorial. Som els representants de l’independentisme sincer i obert, que suma en favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya i d’un referèndum acordat amb l’Estat i reconegut internacionalment.
Som l’opció política del món local, de la pagesia i la ramaderia, i l’economia productiva; també de la sostenibilitat mediambiental i del repoblament de la Catalunya buidada. Treballem per la construcció d’un espai central, obert i ampli de consens i de donar resposta als reptes que tenim, des de la nostra mirada, la de la gent que ho vivim.
Davant el context de:
- Desconcert en ple període post-emergència sanitària, de conflictes armats internacionals, incerteses i angoixes socials i econòmiques.
- D’abandó i oblit de les comarques de la perifèria del país pel que fa a inversions, infraestructures i projectes.
- De desafecció general i decepció amb la política de casa nostra, els partits i els aparells; una política, un servei públic i unes institucions desprestigiades; la política que impera avui és entesa només com un salvavides personal i no com a projecte basat en idees, valors i voluntat de servir a les persones a la comunitat més propera;
- D’una mancança de lideratge polític per part del govern del nostre país i de presa de decisions basades en un horitzó de confrontació partidista de curta volada.
- D’un despoblament galopant afavorit per una concepció centralista del país discriminant els municipis i les comarques de les perifèries;
- D’un sector agroalimentari en què únicament el 3,7% dels titulars de les explotacions agràries estan per sota dels 35 anys.
- D’un país paralitzat i bloquejat: som a la cua de la transició energètica de la UE, tenim un país bloquejat i del NO -no al desenvolupament econòmic, als JJOO, no a les energies renovables, no a infraestructures essencials, a l’ampliació del Prat, no a les oportunitats, no al futur …-;
- D’una fuga constant de les nostres empreses, els últims 5 anys un total de 428 empreses han canviat el seu domicili fiscal fora de la demarcació de Lleida, motivat en gran part pel bloqueig i la paràlisi de les nostres administracions que ens resta capacitats, competitivitats, autonomies i sobiranies i ens fa més vulnerables i dependents;
- De la incapacitat, mediocritat i bloqueig de les forces sobiranistes actuals a l’hora de construir un nosaltres compartit, de fer més amable i oberta la nostra causa, i només ocupats per lluites estètiques, personals, estúpides i fratricides: més enllà de l’Estat, per alguns sembla que l’enemic i l’adversari siguin els companys i companyes de causa;
Davant aquest context, és el moment de superar la queixa i començar a construir una alternativa que passa per un canvi cultural, una nova autoestima i autoconfiança col·lectiva, conscients dels grans actius essencials que tenim i de la potència de la nostra gent, les nostres comarques i municipis i les nostre forces vives.
Volem retornar el prestigi a les institucions, als governs: volem fer funcionar el país de nou;
Les comarques de Lleida som vida. Som la millor alternativa de viure a l’asfalt, el ciment, el soroll, les cues, embussos viscuts en pisos petits de les grans concentracions urbanes. Territori extens, paisatge, boscos, rius plens de vida, alimentació de primera qualitat, bellesa, natura, cultura i una manera de viure i estimar la terra.
Tot i això, una mirada del país centralitzadora i dominant del país, que viu d’esquenes a la realitat de les nostres comarques, s’ha traduït en girar l’esquena i ignorar les nostres comarques i les nostres persones. Dècades on es perpetua l’abandonament d’inversions i infraestructures amb conseqüències directes en la vida a les nostres comarques i de la nostra ciutadania, les persones, les empreses i els sectors vius i més estratègics. De les comarques amb més dificultats de competitivitat econòmica del país 7 són nostres. Som les comarques més disseminades, amb més risc de despoblament, amb municipis més petits i amb el fet diferencia pirinenc.
La pèrdua de renda agrària continuada en el temps; l’abandonament i la manca de relleu generacional en les explotacions agràries i ramaderes; la competència normativa de regulació, obstacles administracions i criteris mediambientals desiguals; o la problemàtica de la gestió dels purins situen a la nostra pagesia -els protectors i cuidadors dels nostres boscos davant els incendis- com l’adversari que cal sotmetre i imposar-li un càstig permanent.
La criminalització de la pagesia, de la situació dels treballadors temporers; la invisibilitat de les nostres comarques com aparadors, amb potencial extraordinari, on incorporar projectes econòmics i empresarials que fixin població i competitivitat social; o unes normatives urbanístiques, pensades i executades, des de despatxos de Barcelona, que bloquegen i limiten que explotacions agràries familiars puguin ampliar-se, renovar-se o millorar les seves condicions… condemnen les persones que vivim aquí, i als nostres municipis i comarques a una lenta desaparició i a la mort segura.
Autònoms i pimes que pateixen la desconfiança per part dels governs i que acaben marxant; un sistema impositiu heretat de fa més d’un segle que l’allunya dels estàndards europeus; empreses familiars que, malgrat les dificultats present, les seguim tractant de manera abusiva i injust quan arriba el moment que les filles i fills les hereten.
Unes dones pageses, autònomes i emprenedores, de comarques no ben connectades i amb dificultat de connectivitat, ho tenen encara més complicat per dur a terme els seus projectes vitals, professionals o empresarials.
Uns municipis que cada inici de curs veuen amenaçades les seves escoles rurals davant la marxa de famílies o la manca d’atreure noves persones per viure-hi. Uns joves que han de marxar dels seus municipis per anar a universitats situades a les capitals i que ja no podran tornar per instal·lar les seves iniciatives professionals. Unes famílies i joves que no tenen les mateixes oportunitats per accedir a la cultura que les que tenen les famílies i joves de les grans ciutats.
A tot això cal tenir present l’abandonament d’infraestructures i inversions a les que ens volen acostumar. Fa més de 25 anys que es parla de l’eix pirinenc, de l’autovia amb Tarragona, del corredor mediterrani i del port sec que podem esdevenir del port de Barcelona i Tarragona però que la manca de confiança dels diferents governs en les nostres comarques allunya i dificulta encara més.
Les nostres comarques són les darreres en disposar d’un pla integral de rodalies. L’estació de trens de Lleida, no és prioritat per a les aturades dels nous serveis de llarga distància i al mateix temps que es deixa morir la R12 de rodalies sense prestar-li la més mínima atenció. Els nostres municipis de muntanya queden aïllats permanentment quan neva o es produeixen despreniments produïts per fenòmens meteorològics. Som les úniques comarques sense una política d’industrialització pròpia. Les comarques despoblades i de muntanya pateixen una doble discriminació
-desatenció i oblit inversor i d’infraestructures. Som les comarques on sistemàticament s’incompleixen més els calendaris d’inversions com el canal Segarra – Garrigues o la modernització del Canal d’Urgell.
És per això que creiem que ha arribat el moment de dir prou i de fer un reset profund com no s’ha fet mai abans. Necessitem un nou encaix de les nostres comarques amb la resta del país. Un nou pacte de reconeixement. Necessitem co-decidir i ser co-sobirans de les decisions que afecten de manera essencial la nostra manera de viure. És temps de començar una nova etapa que reconegui d’igual a igual a les nostres comarques amb la resta del país. Un país que no construeix afectes amb les seves parts constitutives és un país sense futur. És per això que defensem oberta i desacomplexadament un nou estatus econòmic, social, territorial i polític per a les nostres comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran.
Aquest nou estatus econòmic, social, territorial i polític es tradueix en el següent decàleg:
- Assegurar les inversions -i un calendari d’execució- de les infrastructures que necessitem i revertir l’abandonament de les darreres dècades; culminar les infraestructures pendents, accelerar les digitals i projectar les dels propers 50 anys;
- Reconèixer el sector dels autònoms, pimes, empresa familiar i cooperatives -especialment de les autònomes i petites i mitjanes empresàries- com l’eix vertebrador del nostre estat del benestar; avançar cap a un nou sistema tributari basat en la confiança amb els autònoms
-no en l’actual desconfiança-; en la tributació en funció dels ingressos; els incentius per a la incorporació de noves generacions, especialment de les dones; i la defensa de la viabilitat econòmica i industrial de les comarques menys competitives, més despoblade i amb més risc de quedar desconnectades; i avançar cap a un tractament fiscal asimètric als sectors estratègics i les zones més despoblades i allunyades;
- Reconèixer la pagesia com a element estratègic i essencial del nostre mapa alimentari, de benestar i salut. La producció agrària mereix especial protecció i reconeixement de la qualitat de salut i benestar que tenim. Això vol dir acabar amb la competència normativa desigual; assegurar preus dignes als productors; reconèixer legalment la figura de la dona pagesa, incentivar i assegura-ne rel relleu generacional de les explotacions i la incorporació de les noves generacions; resoldre el conflicte dels purins -recerca, ciència i inversions; facilitar la transició a una producció ecològica, més sostenible i més ètica amb l’entorn, els recursos naturals i el medi ambient;
- Defensar els trets configuradors de la nació catalana, començant per la llengua, la seua cultura i les persones que la Davant la transcendència del moment que vivim cal una actuació perseverant des de cadascun dels ajuntaments a l’hora de la defensa d’aquell tret bàsic d’unió de les persones i de la nostra societat; la llengua catalana i l’escola.
- Abolir les lleis urbanístiques que condemnen a mort als projectes agraris, ramaders, de micro autònoms i petites empreses de nostres comarques i municipis; afavorir un pla rehabilitació i reconstrucció sense precedents d’habitatge integral als nostres municipis i un pla de rescat efectiu dels pobles per guanyar definitivament el despoblament;
- Lluita contra la crisi climàtica i una protecció especial dels espais i la vida natural; una nova gestió forestal que amb l’agricultura i una nova indústria de la fusta protegeixi els nostres boscos davant els incendis de nova generació; i un pla pioner de generació d’energia neta, ètica i sostenible, que ens situï com la referència sostenible del sud de la UE; reconèixer el valor ecosistèmic que els paisatges, els boscos, els rius, els embassaments, les muntanyes, la vida natural, l’aigua, l’electricitat que generen els nostres municipis i comarques aporten al conjunt del país. Acabar amb una concepció privativa i prohibicionista del medi
- Defensar, tenir cura i donar un nou impuls a les escoles i llars d’infants rurals. L’educació rural és un tresor a protegir, defensar i potenciar. L’educació de les nostres filles i fills en entorns rurals i naturals assegura una qualitat educativa, cultural i de respecte per l’entorn natural i la sostenibilitat sense precedents. És un dels grans actius a salvaguardar. Generacions que estimen el seu entorn, en tenen cura i el protegeixen és garantia d’èxit.
- Acabar amb el dèficit assistencial sanitari i assegurar la inversió en l’atenció sanitària i en les infraestructures que pateix la sanitat lleidatana i del Reconèixer l’assistència que prestem i volem seguir prestant als territoris veïns, així com també obligació de sostenir financerament aquesta atenció.
- Posar en marxa un pla de retorn i recuperació de gent jove i el talent que ha marxat dels nostres pobles i comarques per anar a estudiar i treballar arreu del país. En especial atenció a la figura de les dones joves. Assegurar-ne les oportunitats, l’educació i la formació de qualitat; una universitat que s’està replantejant presencialitat i territorialitat – la UdL amb presència a totes les comarques; assegurar l’establiment i l’autonomia vital i professional d’iniciatives empresarials; pla d’accés a la cultura per a les famílies, joves i gent gran que viuen en nuclis, municipis i comarques més allunyades, de muntanya o despoblades.
- Un sistema institucional on la veu de municipis i comarques sigui prioritat i no el darrer recurs que molesta. Un país trellat de baix a dalt.
Cal retornar la il·lusió, l’autoestima i la confiança portant i defensant la veu dels nostres municipis, les nostres comarques i els nostres sectors vius allà on es prenen les decisions, per repensar-ho tot.
Això vol dir que:
- Obrim la construcció d’un nou espai-moviment polític per concórrer a les eleccions municipals del maig del 2023 amb la necessitat de construir una agenda lleidatana i pirinenca -de les nostres terres i per a les nostres terres;
- Aquest espai-moviment té voluntat de permanència per anar més enllà de les eleccions municipals: mirem a mig termini a les eleccions catalanes i espanyoles; volem influïr allà on es prenen les decisions que afecten les nostres vides;
- Es tracta d’un espai-moviment obert més enllà dels partits: som persones de diferents sensibilitats i procedències, algunes amb experiències polítiques prèvies, d’ altres de noves, i també persones independents, que fatigades, decebudes i desconfiant de la mediocritat política imperant avui al país i d’una manera de fer pròpia del passat, cada cop allunya més ciutadania i política, obeint a jerarquies verticals obsoletes. Volem aportar unes mirades, idees, valors i l’experiència pròpia per treballar en favor de la comunitat de persones més propera;
- Aquest espai-moviment és d’estricta obediència territorial. Vol superar l’obediència a les velles jerarquies i estructures dels vells partits polítics, que diuen defensar les nostres comarques i les forces vives de Lleida i el Pirineu, però que alhora de la veritat, baixen el cap i els braços davant els interessos de la gran Barcelona;
- Volem desplegar el màxim de la nostra influència municipal i comarcal perquè el govern català i espanyol despleguin una agenda, una mirada i una sensibilitat lleidatana i pirinenca;
- Volem una nova cultura de governança que tracti les persones com adultes, les respecti i es guanyi el seu respecte; que desplegui i tingui una orientació i un horitzó de respecte territorial, de construcció de ponts i afectes i de trobar un nou encaix intern que reconegui d’igual a igual les nostres comarques amb la resta del país;que garanteixi el lideratge municipal de les grans decisions de país; un país pensat i fet de baix a dalt, no a l’inrevés;
- Entenem la política com una eina al servei de les persones i de la comunitat en la que vivim; pobles i municipis que són el bressol de les nostres famílies i que volem que ho continuïn sent.
La manera com som, com pensem, com sentim i com volem viure no es dictaran des d’uns despatxos allunyats del nostre paisatge i la nostra geografia humana, emocional i afectiva. Les nostres comarques i les nostres persones volen protagonistes de la nova etapa política que decidirà com serà el futur de les nostres vides.
Volem unes comarques on tothom pugui treure les seves màximes capacitats, amb la mirada posada al bé comú, que no deixi ningú endarrera, ja siguin persones, famílies, empreses, municipis i comarques. Som la referència de qualitat de vida. Som vida.
Volem superar la queixa amb un nou hortizó d’autoestima, confiança i esperança. Treballem per donar respostes útils al present però perquè les noves generacions ho tinguin més fàcil vivint i desenvolupant els projectes vitals i de felicitat als seus municipis i comarques més dignes i amb més oportunitats.
Valorem i celebrem la feina feta per moviments que volen dignificar la ruralitat i el repoblament. La seva lluita, és també la nostra. Nosaltres fem el pas. Entenem que és hora de canalitzar totes les energies i esforços en favor d’unes candidatures municipals amb mirada pròpia que defensin la nostra manera de viure i lluitin per un futur millor i més digne de les nostres persones, les nostres famílies, les nostres empreses i sectors vius, i els nostres municipis i comarques.
La política cal fer-la des d’on es viu; som els que coneixem millor la realitat i les necessitats del lloc on vivim. Cal una mirada diferent dels nostres pobles i cap als nostres pobles. Als nostres ajuntaments és essencial que hi hagi al capdavant persones amb una mirada d’estima i d’implicació per la comunitat més propera, el municipi. Encara que no siguem nombrosos a nivell de número d’habitants, no vol dir que no siguem mereixedors de tenir els mateixos serveis, drets i deures que qualsevol altre ciutadà, visquem on visquem.
Nosaltres som els que hi hem estat, els que hi som, i el que és més importat, volem continuar estant-hi
Com a conclusió:
Obrim el camí per a la construcció d’un nou espai-moviment;
Comencem un procés de diàleg i escolta activa per prendre el pols a les diferents realitats i comarques;
És moment de fer un pas endavant i construir una alternativa per sortir del bloqueig superar la queixa amb fets i decisions.
Farem presentacions a les comarques. Farem una presentació en societat.
Obrirem un espai per rebre adhesions i incorporar més i noves veus, sensibilitats. Aquest és un espai-moviment amb clara voluntat guanyadora i aglutinadora.
Necessitem un nou encaix com a municipis i com a territori.
Cal una mirada diferent dels nostres pobles i cap als nostres pobles.
Als nostres ajuntaments és essencial que hi hagi al capdavant persones amb una mirada d’estima i d’implicació per la comunitat més propera, el municipi.
Encara que no siguem nombrosos a nivell de número d’habitants, no vol dir que no siguem mereixedors de tenir els mateixos serveis, drets i deures que qualsevol altre ciutadà, visquem on visquem.
Nosaltres som els que hi hem estat, els que hi som, i el que és més importat, volem continuar estant-hi.