COMUNICAT
19 de gener de 2024
Impulsem Lleida exigeix a la CCMA que sigui més objectiva i doni una imatge més acurada i real del sector porcí en referència a l’emissió del reportatge “Porca misèria” del programa “Sense ficció”.
Dimarts passat, 15 de gener, es va emetre per la nostra televisió pública catalana, TV3, ara reanomenada 3cat, el reportatge tendenciós “Porca Misèria” del programa “Sense Ficció”. Al llarg del documental algunes de les opinions acusaven inapropiadament i sense rigor el sector porcí sobre les elevades emissions de gasos i el desorbitat consum d’aigua o, fins i tot, del maltractament animal. Des d’IMPULSEM LLEIDA es vol fer un seguit de puntualitzacions en favor del Sector Primari/Porcí i en contra d’algunes declaracions infundades que s’han dit en aquest programa:
Des d’anys ençà, els ramaders de Catalunya segueixen fil per randa, i de forma acurada, les normatives establertes per garantir el benestar animal, el control dels residus i les emissions de gasos així com l’alimentació dels animals i el consum d’aigua. El sector es mostra orgullós i resilient vers la normativa, ja que s’adapta a totes les exigències legals dictades i tutelades per l’administració sota els estàndards europeus. Cal recalcar que totes les explotacions ramaderes son sotmeses a inspeccions continues i exigents per comprovar l’acompliment de les lleis que regulen el benestar animal, l’ordenació de les explotacions, gestió de les emissions de gasos i subproductes al medi ambient i la densitat ramadera.
Tot l’anterior comporta que a Catalunya es generi un producte amb garantia de qualitat que permet l’exportació de la producció a la resta de països de la Unió Europea. Des de Catalunya s’exporten aproximadament 1,2 milions de tones de carn de porcí generant una xifra de negoci, només en exportacions, de prop de 3.000 milions d’euros anuals.
Per què fem èmfasi en tot això?
Doncs perquè aquestes explotacions generen economia als nostres municipis de forma directa i indirecta. El 81% de les granges porcines catalanes estan situades en municipis rurals de menys de 5.000 habitants. En aquestes poblacions hi viu tan sols el 10% de la població catalana i l’1% que es dedica l’agricultura, ramaderia o gestió de boscos; d’aquests, el 68,07% tenen el sector porcí com a activitat principal.
L’activitat ramadera crea diversitat de feines. Per exemple, en el cas d’una granja de porcí d’engreix, un ocupant directe dona feina a set ocupants indirectes com poden ser veterinaris, empreses pinsaires, empreses de material i instal·lació, escorxadors,elaboradors, transportistes, i un llarg etc. Segons dades d’INTERPORC, a nivell estatal el sector porcí convencional ofereix més del 40% dels treballadors en el medi rural i d’aquí ve la seua importància: Les instal·lacions ramaderes afavoreixen l’arrelament de la població en el món rural i, en el cas del sector porcí, cal sumar-hi la importància de la indústria alimentària que s’ha desplegat al seu voltant (llocs de treball indirecte).
En el documental “porca misèria”, es fa especial èmfasi en les dejeccions (purins), les emissions de gasos i el dispendi d’aigua com arguments contra les granges porcines, doncs els protagonistes afirmen que generen residus nocius per al medi ambient i la salut de les persones. No entenem com els directors d’aquest documental no han informat sobre els cinc tractaments de dejeccions ramaderes, que el propi Departament d’Agricultura i Ramaderia publica com a tractaments consolidats: la separació sòlid-líquid, el compostatge, la digestió anaeròbia (biogàs), l’assecatge solar i la nitrificació-desnitrificació (NDN), o simplement han obviat la seva existència.
Ja fa anys que els purins es tracten com una oportunitat: com un subproducte i no com un
residu. Existeixen tractament consolidats per valoritzar els purins, les dejeccions ramaderes.
Un exemple són les plantes de separació sòlid/líquid que permeten separar la fracció solida
de la fracció líquida dels purins, utilitzant el sòlid com a fertilitzant orgànic, i per altra part,
l’aigua per utilitzar-la per regadiu. Un altre tractament emprat per la gestió d’aquestes dejeccions ramaderes són les plantes de biogàs que valoritzen els materials orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per generar calor, electricitat o biometà, i també per obtenir biofertilitzants. El biogàs, a més de contribuir als objectius de reducció d’emissions, és una de les opcions importants per afavorir la penetració de les energies renovables i el desenvolupament de l’economia circular.
Per tot això, la sostenibilitat de les qualsevol instal·lació no depèn de la seva mida si no de la seva eficiència. Sempre serà més eficient energèticament, mediambientalment i econòmicament una empresa si aquesta és moderna, està adaptada i tecnificada. I si una
cosa ha demostrat el nostre sector ramader és la capacitat d’innovar i adaptar-se en tot
moment, a la normativa que s’exigia en tot moment.
Des d’IMPULSEM LLEIDA exigim que la CCMA sigui més objectiva i doni una imatge més acurada i real del sector, car el programa “Sense Ficció” de 3cat va presentar un documental amb un clar biaix, poc rigorós i tendenciós, començant per el títol pejoratiu, “Porca Misèria”, com per la lletra de la música, on la paraula “merda” sortia tot sovint. Si ens creiem que TV3 és “la nostra” o aspirem a que sigui la “BBC catalana”, aquests documentals van en el sentit contrari. Cal recordar que el sector primari és un sector fonamental pels nostres pobles, i per tots els habitants que hi poden viure gràcies, a les oportunitats laborals que generen, directe i indirectament, aquestes instal·lacions ramaderes.
I si ens volem emmirallar en Europa, podem veure en l’actualitat el malestar general que hi ha de la pagesia i la ramaderia a tot el vell continent. Una de les potes del naixement de l’Europa que tenim ara va ser una política agrària que va permetre alimentar la societat després de la desesperació provocada per la II guerra mundial i que aquest aliment estigués a uns preus raonables.
Sembla que pocs recorden els 3 sectors: primari, secundari i terciari, i perquè se’ls anomena així. Doncs perquè si el primari deixés d’existir, el secundari i el terciari també ho farien. Sense el sectors secundari i el terciari es pot viure (millor o pitjor), però sense el sector primari, el que genera els aliments i les matèries primeres per fabricar-los, elaborar-los i servir-los, s’acabaria l’estil de vida actual, confortable i amb els preus de la cistella de la compra, mínimament controlats.
Estem disposats a córrer aquest risc?
